Recull d’articles sobre el fet d’escriure.
Aquesta setmana festegem a les escoles i als instituts la diada de Sant Jordi, un dels dies més estimats i celebrats al nostre país. És un dia vinculat a la cultura, als llibres i a l’amor. O als amors. És un dia molt semblant al de Nadal. Té un punt de misticitat: tothom està content i se sent generós. En aquest estat d’eufòria, els carrers s’omplen de gent, es regalen roses, llibres, abraçades, somriures i petons. Es respira bonhomia i escalf. Si a més, fa bon temps, aquest entusiasme es multiplica. M’agrada imaginar que la vesprada de Sant Jordi es gesten moltes de les criatures, humanes i literàries, que veuran la llum més tard. Aquest entusiasme, que etimologicàment vol dir portar un déu a dins, és el que per a Bradbury, hauria d’acompanyar-nos en tot moment de creació. Cal divertir-se treballant.
Coneixem a Ray Bradbury per les seves obres de fantasia i de ciència-ficció tot i que ha cultivat gairebé tots els gèneres. En aquest assaig, que m’ha evocat al que ja vaig ressenyar aquí del Stephen King, potser perquè ambdós van viure penúries semblants en els seus inicis, l’autor ens parla de com ell viu i entén la creativitat i com desenvolupa la seva tasca literaria, dia a dia. L’inici de tot és l’engrescament. Ho explica al primer dels articles intitulat El goig d’escriure. El motor de qualsevol acte creatiu, sigui quina sigui l’art cultivada, és aquest entusiasme que porta al creador a fer alguna cosa del no-res. És un estat de fruïció sense el qual, díficilment es podria fer res prou bo com per que arribi, d’una manera directa, al públic. Ens ve a dir que un bon creador ha de sentir vísceralment allò que està fent per transmetre-ho.
Després ja vindrà el treball més tècnic, les revisions, els retocs, les esporgades, que, en el cas de l’escriptura, necessita d’un bon domini de la llengua i de determinades regles.
En aquesta lectura, he descobert un escriptor orgànic, que pensa i actua amb tot el seu cos. M’encanta i m’identifico completament.
Com aconseguir-ho? I un cop aconseguit. Com mantenir-ho? Un factor important és l’activació de tots els sentits en observar el món. Cal mirar la vida amb aquesta actitud de voler trobar alguna cosa que no hagi estat mai dita o vista. I després posar-li paraules. Les pròpies. Per això, un escriptor és abans que res, un lector, no només de l’entorn, sinó de
llibres, d’altres mirades i d’altres vides. Això tampoc és nou i podem sentir aquest batec mentre anem llegint.
El que aporta Bradbury és la idea que no cal pensar tant al voltant de l’escriptura. Ens anima a que ens posem a fer-ho i punt. No pensar, vol dir evidentment, no pensar massa, no deixar-se portar pel pensament, no pensar en l’èxit, en els altres. Perquè la ment sempre és llaminera i vol més i s’enarbola. Preciosa la metàfora de som tasses que s’omplen contínuament, en silenci. Es tracta de saber com ens hem de tombar perquè es vessin coses precioses. Així, s’ha de trobar la manera de deixar fluir la veritat que tots portem a dintre. I segueix amb una pregunta clau:
No és evident, a aquestes altures, que com més parlem de treball, més ens acostem a la relaxació? La tensió és el resultat de no saber o de renunciar a voler saber. El treball, com que ens dona experiència, ens proporciona una nova confiança i, finalment, la relaxació. Ara, també, aquella mena de relaxació dinàmica, com la de l’escultor que no ha de dir conscientment als dits què han de fer. Com l’atleta tampoc no dona consells al seu cos. De sobte, ja ha aconseguit el ritme natural. El cos pensa pel seu compte.
Per a mi és un bon consell, clau a l’hora de posar-se a escriure i, diria, que qualsevol cosa que fem ja que si la fem amb passió i completament lliurats, tot es posa a funcionar com una mena d’univers ordenat, on cada cosa fa el que ha de fer i el pensament, el mateix que en altres
circumstàncies ens portaria per derroters laberíntincs, està ara al servei de la creació. La revolució de Bradbury és, comptat i debatut, comparar el fet d’escriure, d’emprar l’eina per excel·lència del discurs, com una espècie de meditació. És trobar el zen en el fet l’escriure. És trobar l’art amb una actitud zen.
