Crònica d’un dia trepidant a la vida d’una jove segrestada
La Bàrbara Molina és una de les narradores d’aquesta novel·la. D’una banda, ens explica fil per randa i en primera persona què va passar el dia que va desaparèixer i com ho està passant allà tancada en algun lloc del no-res, des de fa quatre anys. De l’altra, narra episodis de la seva vida i els analitza, d’una manera força madura i resignada, ja que es pensa que en qualsevol moment el seu segrestador la matarà.
L’altre narrador de la novel·la és un omniscient focalitzat en els diferents personatges de la vida de la Bàrbara: la mare, el pare, l’inspector del cas, la millor amiga, la parella de llavors i un professor d’institut que va tenir.
Com es desencalla la situació després de quatre anys de captiveri? Doncs un dia qualsevol, poc després del seu dinovè aniversari, la Bàrbara aconsegueix fer una trucada amb el mòbil del seu segrestador, gràcies a una ratlleta de cobertura que troba a un racó de l’espai que ocupa.
Poc a poc anem traient l’entrellat i, a ritme policíac, arribem a conèixer tota la veritat.
Tres causes per marxar de casa: conflictes familiars, fracàs escolar i una baralla d’enamorats. Se n’havia anat sense un duro i amb una bossa amb quatre peces de roba i un necesser personal. En aquells moments hauria posat la mà al foc que la Bàrbara tornaria al cap d’una setmana amb la cua entre les cames si abans una patrulla no la localitzava dormint pel carrer.
Val a dir que és una novel·la molt ben construïda i escrita, amb unes veus narratives perfectament ajustades i versemblants. Els personatges estan molt treballats i són psicològicament coherents. Crec que és una lectura ideal pel batxillerat, no només perquè és amena i intrigant, sinó també, i sobretot, perquè visibilitza realitats que pateixen moltes noies: l’abús sexual i l’assetjament.
No sé si només m’ha passat a mi, que soc un gos vell com a lectora, però el cas és que de seguida vaig esbrinar qui era l’assetjador. Tot i així, he trobat la lectura molt entretinguda, ja que l’autora et manté amb l’ai al cor fins als darrers capítols.
Bé es mereix el premi nacional de literatura juvenil que li van atorgar a l’autora al 2010.
